Joan San Millan
La primera actuació es va basar en acrobàcies com el diàbolo, els palillos xinos i alguns malabars. Tot va ser molt similar; unes acrobàcies poc coordinades, amb les eines ja anomenades. Aquesta actuació no va estar gaire treballada, des del meu punt de vista, sobretot la part final, on els trucs van començar a fallar, i a ser menys sincronitzats. A part no va haver-hi música, i això va arruinar-ho generalment. I les rialles dels acròbates, van treure gran part de la professionalitat.
La segona actuació era un grup de nenes, va ser bastant semblant al dels nois: hi havien les mateixes eines, però l’ordre en les quals sortien a l’escenari era diferent. Va semblar més elaborat que l’anterior actuació, i la performance que es basava amb el diabolo, va ser una de les quals més va destacar.
Era més sincronitzat i més rítmic. Va acabar amb palillos xinesos, bastant ben coordinats. I el que més em va agradar va ser la música, molt original i divertida, i d’estil pop.
La tercera i ultima actuació va ser personalment la millor, perquè va estar molt sincronitzada, i era un grup mixta, encara que només hi havia un noi i set noies. Va començar amb una música molt divertida, seguida d’uns balls i acrobàcies molt treballades, tota l’actuació va ser similar, molt elaborada. La part final va ser la millor, perquè el Jan Franquesa va fer el mortal cap endevant i li va donar un toc molt acrobàtic al ball. Va ser el millor ball de tots, encara que ens va faltar veure l’últim grup, perquè no va haver-hi suficient temps.
Al acabar ens vem posar les sabates, la motxilla i ja era hora d’anar a casa. Eren les 17:00.